Bona nit cresols que les llums ja s’apaguen. Els infants ja dormen, i es preparen els lladres, del cau ixen les rates. La banda més bandarra, més macarra no n’hi ha, la barra ja s’amaga, ja s’apaguen els fanals, és la farsa, la tabarra, la fanfàrria del ShowTime! Pasen i vegen, comença la funció, ‘the ShowTime must go on’, agarre’s al seu silló. Tenim un conseller que amb diners fa malabars, tenim als setze jutges corruptes del jutjat, i abracadabra, a Fabra li ha tocat un altre primer premi en la loto de Nadal. DESGAVELL SHOW TIME! és el que tens davant. El circ ha arribat a la teua ciutat DESGAVELL SHOW TIME! el circ ambulant que et farà ballar, cantar, pensar i actuar. Tenim un domador que és Policia Nacional que a base de porrades fa callar als replicants Tenim una fallera que saluda al personal, i una gran foguera per a cremar als renegats. Amb la dòna barbuda que li diuen Barberà, farem de la memòria un cementeri més modern. Tindrem una avinguda que ens arribe fins al mar, i no un presentador, tenim tot un canal. El circ és ara. País de negoci, negoci de porcs. I la gent crida: prou de jocs! Ja n’estem més que farts! I al país del circ podràs ser soci, si vas maquillat, si la gent mira a un altre costat. Ja n’estem més que farts! Negoci de porcs! Porcs!

Odie despertar-me amb les llums obertes sentint que el temps em torna a enganyar. Potser seré un altre, un zero a l’esquerra. Un somni que s’esborra de nou en aquest teatre. S’obri un nou teló i puges l’escaló. Ja no pots oposar-te. No! Ja no vull res més. Res més que ser un boig cantant-te! Moltes voltes pense, quina sort trobar-te, poder estar contant-te tantes històries. No són sols paraules. No són quatre notes. Ací les coses clares. I amb els punys tancats almenys tindrem memòria de com poder volar si aquest desgavell acaba. No! Ja no vull res més. Res més que ser un boig cantant-li al món! FUIG LA POR I ja no tinc por a res, i ja no vull sentir-la més. Deixa’m que m’acoste i estiga al teu costat. I amb els punys tancats esperarem notícies del futur incert de les nostres vides furtives. No! Ja no vull res més. Res més que ser un boig cantant-li al món! FUIG LA POR

Quan aprete el botó del televisor bull la sang, bull de ràbia. Del que diguen per la tele ja no et cregues res més. Benviguts al gran miracle, l'espectacle del poder. La pantalla t’hipnotitza. Ja no penses, no reacciones, has deixat de raonar. I tú ara escolta, no et cregues tots els contes, la caixa tonta. Quantes vegades més? Ni on mirar, ni escoltar. Quantes mentides més? I arribes a creure que ara som idiotes. Que les persones som ombres d’aquelles mones que s’alçaren a dos potes, cap i mans per a pensar. Pensar en tindre por. La màquina d’hipnòtica mediàtica fica tota la tècnica i la lírica al servei de capital. Una dosi d’hipnosi, per a fer-nos més dòcils, més dèbils, més imbècils, i lligar-nos al ramat. Quantes vegades més? Ni on mirar, ni escoltar. Quantes mentides més? El que et dona la gana. Tantes mentides… Ni on mirar, ni escoltar. Quantes vegades més? I bull la sang de ràbia… Titelles en la tele Polítics al darrere No pots confiar BULL LA SANG DE RÀBIA! BULL LA SANG, BULL DE RÀBIA! I tú ara escolta, i fes cas d’una volta, no et cregues tots els contes de la caixa tonta. Mantin la ment alerta, qüestiona el que t’envolta, la corrent t’espenta, ensenya’t a nadar en contra. I tú ara pensa i actúa en conseqüència, defensa el pensament crític, renúncia al de la masa. Balla la dança de la desobediència. Recorda: la paraula nècia a la fera no amansa. Quantes vegades més? Ni on mirar, ni escoltar. Quantes mentides més? El que et dona la gana. Tantes mentides… Ni on mirar, ni escoltar. Quantes vegades més? I bull la sang de ràbia… Titelles en la tele Polítics al darrere No pots confiar BULL LA SANG DE RÀBIA! BULL LA SANG, BULL DE RÀBIA! Titelles en la tele Polítics al darrere No pots confiar Quan aprete el botó del televisor bull la sang, bull de ràbia.

Deixem les coses clares i el xocolate espés: en aquest món qui mana, només són els diners. Si no en tens, no eres. Quant eres si en tens? Si t’ha tocat ser pobre no arribaràs a vell. Tot depén d’allà on naixes, del teu color de pell. Amb les butxaques buides no arribaràs a res. Si tens la cara fosca, seràs un delinqüent. Si furtes i especules, un home de bé. I abans de ser esclau, soterreu-me sota el fang, i deixeu-me viure en pau i en llibertat. És la pobressa una catàstrofe natural. No hi ha culpables, ens rentem les mans. Tirans capitalistes, i ionkis del poder. Amb la panxa ben plena compten els seus billets. Mig món famolenc, i l'altre mig obés. El Sud podrit de fam, i el Nord podrit de fem. Quan no quede cap arbre, i els rius estiguen secs, beurem la nostra sang, o menjarem diners. I abans de ser esclau, soterreu-me sota el fang, i deixeu-me viure en pau i en llibertat. I say no hungry man. I say no hungry woman. Jo dic: cap xiquet no passe fam. I say no hungry man. I say no hungry woman. I say no hunger tonight. Ell diu que ja està arreglat. Polític solidari. I say no hunger tonight. And I remember when I raised my hand. And I remember when the war came. No more hungry men! And I remember when I raised my hand. And I remember when the people claimed. No more hungry men! I abans de ser esclau, soterreu-me sota el fang, i deixeu-me viure en pau i en llibertat.

Qui t’ha dit que no plou de baix dalt? Que el gat no té cinc potes, i et pots trobar un porc volant? Qui t’assegura que amb un pot de pintura, podràs pintar la lluna i fer que brille més que el sol? Si no veus l’arbre mai trobaràs el bosc Darrere les ombres sempre s’amaga el foc. Què esperaràs per traure el cap del forat? Que dins de la caverna res no és veritat. Tot s’hi val Hui és el futur No és tard encara! Qui t’ha dit que tot el que puja baixa? Que si bufes massa la bombolla va a esclatar? I si la crisis només és una estafa, per a concentrar el poder i la pasta? Què va ser primer la gallina o l’ou? El mal o la vacuna? El pobre o la fortuna? Nosaltres serem l’última espècie animal, el més gran dels paràsits, amb poder nuclear. Tot s’hi val Hui és el futur No és tard encara! Qui et diu que el Gran Germà no és un satèlit, un reality convertit en telediari? Qui t’asegura que si cantem a una es pararà l’agulla i s’emetrà el final? Perquè entreteniment quan volen dir hipnosi? Perquè si som igual tú tens privilegis? Qui serà el primer que apague el món real? Qui té el comandament de la veritat? Tot s’hi val Hui és el futur No és tard encara! Junts som creadors de la nostra ciència, ací està el Desgavell, viu per excel·lència. Tanta arrogància ens fa perdre la paciència, nosaltres t’escopim però amb elegància. I són cançons, només cançons, aixades afilades destinades a trencar el missatge, maquillatge, la safanòria i l’ase, l’arrel d’aquest miratge, on ara som tu i jo. Tot s’hi val Hui és el futur No és tard encara! Hui és el futur.

Sóc una peça perduda. Sóc una peça i la ruina em marca el camí al tauler de destí, d’una partida ofegada. Tantes són les decepcions… i sempre així. Sóc una peça perduda. Sóc una peça i la ruina em marca el camí al tauler de destí. Una jugada suicida on seria imposible poder escapar i no tornar a patir. I ara quan mire a la sort de nou. Ara quan mire a la sort jo puc sentir que estic tot sòl en el món. I aquesta misèria de vida m’obliga a còrrer i després pensar. Per tornar a patir. I ABANS QUE VINGA LA MORT I ABANS QUE VINGA I QUE ACABE AQUEST DOL SEGUR QUE CANVIA LA SORT Sóc una peça perduda. Sóc una peça i la vida em penja d’un fil. I m’abandone a l’oblit. El comodí, la beguda. Les ganes de viure seràn el verí. No vull tornar a patir. I ara begut mire a la sort de front. Ara begut mire a la sort i decidit. Tant em fa si no em somriu. Que hui serà la venjança, demà la resaca, la pena en la testa i a tornar a patir. I ABANS QUE VINGA LA MORT I ABANS QUE VINGA I QUE ACABE AQUEST DOL SEGUR QUE CANVIA LA SORT

Ull per ull, i el món es queda ceg. Germans que no es poden ni vore. Com Ròmul i Rem, com Caín i Abel. Com Hutus i Tutsis, Palestina i Israel. Som els gals irreductibles en un món boig de romans. Som Quixots somiatruites, som molins contra gegants. Paranoia col·lectiva, el món ha perdut el seny. El bé i el mal són mites. La moral és un invent. Obrim els ulls Tanquem els punys Trenquem els panys Tombem els murs Alcem la veu Cridem tots junts Mirem els cegs Parlem els muts Fussells contra mans. Guitarres contra tancs. Els gals contra els romans. Molins contra gegants. Som els cegs, en un món massa fosc, que tanca la finestra, que no sent ni s’expressa. Som els muts, en un món ple de sords, que no sap, no contesta; que calla i no protesta. Som València, Euskalherria, som el Sáhara Occidental. Som Cuba i som Palestina, som Venezuela i Vietnam. Som Galiza, Andalusia, som Castella, i Kurdistàn. Som el Tibet, l’Argentina, som Països Catalans. Obrim els ulls Tanquem els punys Trenquem els panys Tombem els murs Alcem la veu Cridem tots junts Mirem els cegs Parlem els muts Tocant de peus a terra i amb els somnis al vent, som el que som però ara serem tot el que voldrem ser.

Mira, que jo sóc el rumbero, sóc el marihuanero, tota la xusta em fume jo. Cante i camine per la plaça, el carrer és ma casa. La llar, el lloc on tinc el cor. Mira, que jo sóc el rumbero, sóc el marihuanero. Al meu món només hi han cançons. Vinga, i oblida la ferida, que jo sóc l’aspirina. Deixa la pena en un racó. Seguint camins oblidats pel dolor, cantant cançons has arribat a mi. No penses més i llencem-nos al buit, anem els dos al niu a fer calor. Amunt i avall, millor al teu costat. Estic ací, la guitarra a les mans. Si vens amb mi anem al Paradís. Respira fort i oblida el teu destí. Cantant cançons. Tu i jo, tu i jo… Soy un estúpido, un simple hombre, héroe sin nombre, carta sin sobre. Cobre lo que cobre, más que suficiente, siempre que la gente nos de un sobresaliente. Soy un estúpido con pútrido placer. Vida que se insinúa y yo no la quiero ver. Quiero andar ciego, tropezando con todo, no pediré permiso para chocar con tus ojos. Parlen i no fan, fins al coll arriba el fang, jo m’oblide d’ells quan li pegue dos calades. No em deixen volar, diuen que fem mal, Deixa als teus sentits disfrutar la marihuan. “Trau el que portes en eixa cartera”: això és el que passa per fumar en carretera. La Raíz i Desgavell no fan cas d’aquest sistema, la lluita no s’acaba, fumem junts d’aquesta crema. I pels carrers vaig cantant, i els bars ja van tancant. I pels carrers vaig cantant, i jo et seguisc buscant. Dis-me si sents la melodia, que jo et cante d’oïda, no tingues por del que diran. Llança’t, que açò són quatre dies, no som gats amb set vides, i aquesta l’hem d’aprofitar! Cantant cançons. Tu i jo, tu i jo… I pels carrers vaig cantant, i els bars ja van tancant. I pels carrers vaig cantant I jo et seguisc buscant. Mira, ¿porqué la felicidad no se prohibe? Seguiis haciendo que otros la cultiven. Este es el cuento que nunca se acaba, no. Para hacerlo mágico, prueba de este cáñamo. Por cada nota hay una gota de color. Escucha, a un calo del amarillo voy. Este es el cuento que nunca se acaba, no. Para hacerlo mágico, prueba de este cáñamo. Fuma, fuma, lo que te da el altavoz, La Raíz, Desgavell, perfuman tu habitación. Así que este es el cuento que nunca se acaba, no. Para hacerlo mágico, prueba de este cáñamo. Som-hi, continúa, que a ningú li fas mal. Deixe’m la planta núa que ja arriba la pasma! I pels carrers vaig cantant, i els bars ja van tancant. I pels carrers vaig cantant I jo et seguisc buscant. Este es el cuento que nunca se acaba, no.

El temps passa de pressa, tot gira a un ritme trepidant. Veus com passa la vida, no t’esperarà. Els dies semblen hores, els anys comencen a pesar. La vida se t’escapa, no la pots parar. La vida consumista, t’obliga a anar a treballar. Fer-te el rei de la pista per gastar jornal. Mig sou per al dentista i l’altre mig per al del banc. Paga, calla i treballa. No protestar. Viure, riure i ser lliure! Ballar al teu propi compàs No ens marcareu el ritme al que hem de caminar Planta-li cara al capital! Eixir-se’n de la línia, desviar-se del camí marcat. Recòrrer noves rutes, no aturar-se mai. Cremar els uniformes, que no ens deixen respirar. Botar-li foc als dogmes, crèixer i somiar. Viure, riure i ser lliure! Ballar al teu propi compàs No ens marcareu el ritme al que hem de caminar Planta-li cara al capital! I ara no t’amagues, pega-li la volta, creant una bona resposta. Tots junts formant una cadena, per a acabar amb el sistema. Horitzons plens de colors i gestos plens de sabors. Mala vida que acabaria quan arribe la llum del dia. Viure, riure i ser lliure! Ballar al teu propi compàs No ens marcareu el ritme al que hem de caminar Planta-li cara al capital!

Ets una gota en el mar que no respira. Reflexe d’una ciutat que tot ho oblida. Alguns et diuen que tu vals més del que ell t’estima, altres callen indiferents del teu estigma. No pots esperar Mentides perdonades No li ho permetràs Més ferides amagades Tu sempre en casa tancada i acobardida. Un esclau en la cadena del món masclista. I vas perdent el control, l’iniciativa. Com una gota en el pou fosc de la rutina No pots esperar Mentides perdonades No li ho permetràs, No les aguantes! Saps que no hi altra solució. Pensa que tu vals més que això. Saps que demà pot ser pitjor. No les aguantes! Desperta, reacciona, amb més força si cal. Denúncia, valenta, estem al teu costat, Acaba, comença i mira endavant. No pots esperar Mentides perdonades No li ho permetràs Més ferides amagades Oblida’l I abandona’l. Que mai ningú t’alce la mà. Oblida’l I abandona’l. Ja saps que estem al teu costat.

Quan estem els dos, i estem tú i jo, no cal res més, res és menester si estem els dos, si estem els dos i estem nuets. Qualsevol moment pot ser especial, no cal res material. Una caricia, un abraç, un simple gest, una mirada. I és que si em mires jo ja deixe de pensar. I quan em parles ja no puc ni contestar cap cosa. Potser seré un idiota, però és que encara no és l’hora. Sempre recordaré com si fora ahir la primera vegada que et vaig olorar. I allí estaves tú, un ángel entre mil dimonis. Un somni poder estimar-te despert. I és que si em mires jo ja deixe de pensar. I quan em parles ja no puc ni contestar cap cosa. Sembla que el temps s’atura, que puc tocar la lluna… Eres tú Tot allò que senc Tot allò que vull Vine amb mi, desapareixerem i ens n’anirem ben lluny d’ací. Allí ningú no ens trobarà, allí ningú molestarà. Serem els dos, serem tú i jo, en qualsevol racó del món. No cal res més, res és menester. Ni quan, ni com, es para el temps. I es que si em mires jo ja deixe de pensar. I quan em parles ja no puc ni contestar cap cosa. Sembla que el temps s’atura, que puc tocar la lluna… Eres tú Tot allò que senc Tot allò que vull